viernes, 10 de diciembre de 2010

¿Cómo* hago una tortilla de patatas? (Tipus de memòria)


Parece que la cosa va de huevos. Si en el anterior post os sugería una adivinanza donde la respuesta era el huevo frito, en esta ocasión hablaremos de la... ¡TORTILLA DE PATATA!


*El "Cómo" del título tendría que ir en
cursiva, pero no se cómo se hace para ponerlo en el encabezado (si alguien lo sabe, por favor). Pues éste no es el típico post donde te enseñan la receta de cómo hacer una tortilla de patatas auténtica. A continuación explicaré cuáles son los mecanismos memorísticos que utiliza nuestro amigo cerebro a la hora de elaborar uno de los platos más exquisitos de nuestra dieta española.

Lo explicaré en catalán para que mis compatriotas no se quejen de que hago todos los posts en la lengua vecina. Recuerdo almenos 2 entrevistas en catalán, a Ricki y a una Patata
(mira, hablando de patatas...). Bueno, están en el archivo, no me invento nada.




Cerca per Internet:
Per cercar la recepta de la truita de patates per Internet necessitarem la memòria sensorial, i en concret la memòria icònica, per a poder veure la pantalla de l’ordinador i el teclat. Aquesta informació s’envia a l’agenda visuoespacial (a la memòria de treball) on aquesta veu una representació amb sentit dels dos aparells que necessitem. Amb l’ajuda de la memòria declarativa (inclosa en la memòria a llarg termini), accedirem a les paraules que volem teclejar per fer la cerca. En aquest cas, la memòria declarativa ens permetrà agafar les paraules “recepta truita patates” i mitjançant la memòria de treball les teclejarem a l’ordinador. També serà necessari de nou la memòria icònica per a percebre on estan les tecles necessàries i on l’executiu central s’encarrega de teclejar les correctes. Un cop introduïdes les paraules seleccionarem la pàgina que més ens agradi. Mitjançant el llaç fonològic i la memòria semàntica anirem desxifrant els títols de cada pàgina del cercador fins que trobem la que més ens interessa. La resta, segurament es perdran en l’oblit un cop analitzades per la memòria de treball.
Compra dels ingredients:
Un cop impresa la recepta i haver fet una llista dels ingredients ens disposem a anar al mercat a fer la compra necessària. Li preguntarem a la memòria episòdica on és el passadís de la botiga on estan els ous i un cop ho hem recordat i tenim la informació present en la memòria de treball, caminarem per la botiga amb l’ajuda de l’agenda visuoespacial i la memòria icònica. Quan la memòria de treball visualitzi a través de la memòria sensorial els ous, l’executiu donarà ordres d’agafar-los. No obstant, a través de la memòria no declarativa, ens arriba una senyal d’alerta en agafar els ous però no sabem exactament per què. Llavors en un llarg intent d’intentar recordar què passa amb l’elecció d’ous, ens recordem que la nostra dona sempre agafa ous ecològics. (el primer número ha de ser 0 o 1 a l'etiquetatge!) Un cop agafats els ous, farem el mateix amb les patates, la ceba i l’oli. Amb l’ajuda de la memòria episòdica, deduïm que sal n’hi deu haver prou a casa. L’executiu central serà l’òrgan bàsic a l’hora de realitzar el pagament i de comprovar el canvi, amb l’ajuda imprescindible de la memòria semàntica, que ens ajudarà a realitzar les relacions numèriques que vam estudiar fa temps a l’escola.
Elaboració de la truita:
Per l’elaboració de la truita serà necessari que tinguem al costat el paper de la recepta imprès al costat per poder anar observant-lo a cada pas, ja que l’executiu central no ha estat capaç de transmetre tota la informació de la recepta a la memòria episòdica. Un cop estem fent la nostra primera cuina de patates, estarem pendent únicament dels focs i dels recipients on cuinem. La memòria sensorial captarà moltes més coses però com que la nostra concentració està en la truita, la major part d’aquesta informació la oblidarem, i no ens importarà el més mínim. En aquest cas, si existissin sistemes de memòria pel gust i l’olfacte, serien utilitzats per veure si necessitem més sal o si s’està cremant la truita. La memòria ecoica la haurem de fer servir ja que mentre estem cuinant sona el timbre i la memòria episòdica recorda a l’executiu central que els convidats han dit que arribarien abans d’hora!

...y volvió el blog